Dediquem aquesta pàgina al nostre patrimoni històric.
Aquí teniu el mapa de les cases que haurien d'estar protegides i que per la inoperància administrativa del Departament de Cultura de la Generalitat, de l'Administració de Costes espanyola i finalment la incompetència o desídia de l'Ajuntament.
https://www.google.com/maps/d/u/0/edit?hl=ca&mid=11Sj21G2CvswgqJaq-kehimuU2mXa8pNf&ll=42.124611298706824%2C3.1331762071538094&z=18
-----------------------------------------------------------------------------
Un recordatori: Qué és Patrimoni.
En un escrit del diari Ara d’aquest dissabte 24 (novembre 2019) diu el geògraf Joan Nogué “……(tenim) una concepció hegemònica i oficial del patrimoni cultural que només posa el focus en si tal o tal estructura o element està catalogat o no”.
Parla de paisatges, per això diu: “El valor patrimonial d’aquests paisatges es excepcional i cal tenir-lo sempre present en l’àmbit de les polítiques públiques …..independentment de si l’administració ha reconegut oficialment el seu interès”.
Parla de la pèrdua traumàtica del sentit del lloc quan perdem aquests paisatges que formen part de la memòria col·lectiva.
Els paisatges culturals o històrics inclouen cases, boscos, roques, fonts, parets, pous…noms. És la història de cada lloc la que ens diu què és patrimoni a no perdre.
No podem provocar nosaltres mateixos la destrucció del nostre paisatge històric, per molt poc monumental que sigui. L’Escala NO te poc patrimoni! Hem de ser conscients de la nostra història, que no és la mateixa que la de Torroella, Pals o Peratallada, p.e. Ara penso en el nucli de Cadaqués… Te grans edificis de gran calat arquitectònic? Penso que no. Són cases de pescadors conservades/arreglades el que li dóna el caràcter, no?
Els edificis que tenim aquí, aquells que tothom “entén” que s’han de conservar, haurien de tenir actualment un ús lligat o almenys compatible o inspirat en aquell inicial que varen tenir (i que per això volem conservar-los). La història identifica aquest ús original.
Tornem als diaris, ara el de diumenge 25, on diu l’arquitecte i teòric de la restauració Giovanni Carbonara: “No tenen gaire sentit les funcions genèriques, sense fonament i sovint massa recurrents, com els anomenats centres polivalents que amaguen només un buit d’idees… i que a la fi es demostraran inútils”
La cita em sembla d’allò més pertinent per referir-me a l’Alfolí de la Sal. Fou un centre duaner, magatzem….en tenim tota la història. L’ús actual és pertinent? Com que ja tenim un Museu de l’Anxova i de la Sal (en un emplaçament que havia de ser provisional i que potser no és el millor lloc), perquè a l’Alfolí no podem posar-hi una escola d’oficis relacionats amb el seu origen, o… escola d’economia? O canviem de lloc el Museu de la Sal/anxova, reconvertim tot l’Alfolí en centre cultural sobre la Història del poble de l’Escala (no d’ objectes d’Empúries, ni només de la pesca). Un lloc viu que expliqui la història viva dels canvis recents -de poble pescador, agrícola i ramader a vila turística-? )
Segur que allà (on era l’escorxador) es pot fer un altre centre, p.e. sobre ramaderia, els camins ramaders -el que començava a l’Escala-… lligat amb les possibilitats de transitar-los avui dia–tranquil.lament, a peu o en bici.
Edificis i usos específics ens en manquen: on tenim a l’Escala una exhibició sobre la importància de la música en el nostre poble? Hem tingut compositors, havaneres, sardanes, cors…. Hi ha molta memòria material per exposar, explicar i veure. A més de l’escola de música. La música i els seus intèrprets no són immaterials i son ben vius.
I on tenim a l’Escala una exposició permanent de les magnífiques obres dels més de tres grans fotògrafs passats i dels actuals, que a més de la tècnica ens podrien explicar gràficament tota la història (curta per cert) de l’Escala. Allà mateix es podria aprendre fotografia també. El món de la fotografia és ampli.
Mentrestant la casa del passeig Lluis Albert 4, -tan fotografiada per l’Esquirol i d’altres, tant significativa del paisatge del primeríssim començament del turisme- espera la seva destrucció definitiva.
NO repetim usos “polivalents” a tot arreu, sisplau, ni sempre sales de concerts o d’exposicions. No dediquem espais a temes que ja tenen el seu ben definit (Empúries p.e.). Els museus avui ja no son només vitrines mortes i pantalles de plasma. Avui conecten passat i present.
Ah! I m’agradaria veure la parella de gegants a l’entrada de l’Alfolí (prop de l’escala i l’ascensor?) donant la benvinguda a tothom.
Assumpció Vila
Finals d'Agost 2019
----------------------------------------------------------------------------------------------
TAL COM TENIEM, i havíem denunciat, AVUI 1 d'octubre de 2025 HA CAIGUT UNA PEÇA IMPRESCINDIBLE DEL NOSTRE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC POPULAR.
Adéu a la darrera botiga de pescadors de l'Escala. La del carrer del SOL 10.
_________________________________________________________________
Les excavacions a Vilanera de la Universitat Pompeu Fabra la troballa més important d'enguany en el panorama arqueològic català
Donen un context extraordinari a les necròpolis del peu de la muntanya i documenten els moments en que arriba el comerç fenici i grec així com l'arribada de la colonització romana.
Hem penjat aquí tots els enllaços a les pel·lícules de les conferències del cicle "CAMINS PER LA MAR" organitzat conjuntament amb el Club Nàutic de l'Escala
VIDEO DE LA COMUNICACIÓ: Nous documents excepcionals: l’àrea megalítica de Vilanera.
per part de Dra. Anna Bach Gómez, Dra. Dolors Codina Reina, Dr. Miquel Molist Montaña, M. Francesca Pullia, Marta Santos Retolaza
En el marc del Seminari internacional: Orígens i desenvolupament del megalitisme arcaic a la península Ibèrica.
__________________________________________________________________________-
UNA PROPOSTA DEL FÒRUM PER VILANERA
👆
_________________________________________
Hem visitat les ruïnes de la base Loran a l'Estartit amb la Gent del Ter per reivindicar que deixin de ser privades i que tornin a ser del poble per fer un espai de memòria de la Guerra Freda.
Una revindicació molt necessària avui que tornem a estar en guerra. Recordem que el pacte de Madrid de 1953 entre Franco i els USA, li va donar el vist i plau internacional al dictador i ens van instal·lar les bases militars de Rota i Torrejón que avui fa servir la OTAN.
_________________________________________
Les ruïnes de 2 esglésies medievals CONTINUEN en condiciones precàries.
CAL UNA ACTUACIÓ URGENT DE RESTAURACIÓ I DIGNIFICACIÓ.
Les imatges parlen per si mateixes:
L’església romànica de Sant Vicenç
-aixecada entre el segle X i el XI- amb la seva necròpolis.Conserva ENCARA la meitat nord de l’absis semicircular i VA DESAPAREIXENT el mur lateral nord de la nau.
A l’exterior, a l’est, hi ha construccions posteriors.
El creixement de la vegetació a sobre dels murs amenaça la integritat dels murs.
CAL UNA NETEJA I CONSOLIDACIÓ URGENTS:
Foto de 2009
MONESTIR I ESGLÉSIA DE VILANERA
Els vuit vents i la deixadesa va fent desaparèixer poc a poc el darrer mur de la part alta d'un dels pocs cenobis femenins benedictins medievals.
Foto A. Palomo, 1994
____________________________________________________________________
ESTEM A LES PORTES D'UN NOU CRIM PATRIMONIAL?
La darrera casa de pescadors que queda al nucli urbà de l’antic de l’Escala al carrer del Sol nº10 continua en perill de ser enderrocada. Una de les edificacions d’habitatge més antigues del poble. Tornem amb el tema del catàleg patrimonial local. Estava catalogada (el catàleg d’edificis amb valor patrimonial arquitectònic i històric perdut en un calaix de la casa de la vila) i se suposava que hi ha aturada de llicencia d’obres per part de l’equip de Govern de l’Ajuntament. Després de l’enderroc del xalet de Martí Albert al Passeig, un veritable crim patrimonial.
La casa amenaçada d’enderroc és una antiga botiga (magatzem de pesca amb un petit habitatge mariner), d’una planta amb taulat i escalera en una entrada que fa de patí i un semi-subsòl de magatzem per estris i xarxes. Era de la família Callol, que el fill de la Bordas, en Pere, va mantenir fins a la seva defunció.
Segons l'estudiós M.D. Pinyero, aquest edifici forma part d’un nucli de botigues marineres de finals del segle XVI i primers del XVII que es van construir entre els carrers de l’Església, Carrer Nou (ara germans Masferrer) i el del Sol. Fins ara la casa s’havia mantingut igual que en el moment de la seva edificació.
Desprès de l'enderroc de la casa del passeig Lluis Albert, ja portem 4 enderrocs de cases que figuraven en el nou inventari que va encarregar l'ajuntament a finals de l'any passat. Sembla ser que aquest nou catàleg ha servit a les promotores i propietaris per afanyar-se a enderrocar les cases que havien guardat per especular mes endavant.
La gent i els col·lectius que defensen l’arquitectura marinera i popular escalenca considera que el municipi pateix un continu atropellament del patrimoni arquitectònic i històric local.
Ja no es només que es preservi aquest patrimoni immoble sinó fins i tot es hora de preguntar-nos de que serveix tenir un REGIDOR DE PATRIMONI? Alguna persona de l'arxiu municipal ha fet algun treball de documentació arquitectònica i fotogràfica abans de la possible propera desaparició d'aquesta casa?
Sobre Patrimoni ja n’hem parlat diverses vegades en aquest bloc (veieu p.e. escrits de l’any 2019) però és bo no deixar-ho córrer.
ResponderEliminarA l’Escala i des de l’ajuntament surt molt aquesta paraula com a valor important cara al nostre futur econòmic. Tot i que hem anat veient que en tenen un concepte molt restringit, exclusiu i lligat a circumstàncies polítiques i sovint a interesos de particulars (recordeu el tema de la casa del passeig Lluis Albert o el tema del tall del camí ramader de les Corts, la muralla romana de l’estany de Poma…).
Ara mateix el tema “el paisatge és patrimoni” el tenim ben viu i entenem les conseqüències, de tota mena, que se’n poden derivar si no ho defensem.
El paisatge a defensar pot ser rural, urbà, natural -terrestre o marí- o una combinació de tots.
És la història que els lliga i els fa importants per a la gent actual. És la seva incorporació i l’estima que desperten en la gent el que transforma qualsevol element -des d’una simple pedra o un banc fins un horitzó- en patrimoni.
Un paisatge a recuperar, urgent, es el que explica el molí de sant Vicenç: els recs i les estructures, l’edifici i la maquinària, la història de les persones que el feien funcionar i de les que l’utilitzaven, la de les persones propietàries, i dels voltants que ens ajuden a entendre el paper que tot plegat va tenir en la història local i general.
Amb la publicació del llibret sobre el molí s’ha fet ja gran part de la feina evidenciant el que pot aconseguir un intens treball de recerca.
Però no podem deixar que aquesta història s’acabi aquí. Hi falta una peça patrimonial fonamental.
I en aquest últim aspecte hi trobem una urgència. L’edifici de la que va ser l’església de sant Vicenç (d’on li ve el nom al molí) està pràcticament a terra… però no del tot. Encara queda una part conservada de l’absis que està a punt de caure.
Cal una acció urgentíssima de apuntalament per evitar un colapse irreparable.
No costaria tant a l’ajuntament: tenen una brigada, tenen arquitecte, tenen persones -els millors especialistes en arqueologia i arquitectura medieval- dispossats a aconsellar el que faci falta. Nomès haurien de comprar un parell de sacs de ciment, que des d’aquest blog els hi oferim amb molt de gust.
Per revaloritzar adequament aquesta peça tan important del nostre patrimoni cal un manteniment de l’edifici i de l’entorn proper on hi havia el cementiri (encara es veuen les pedres de les tombes de les persones que ens precediren).
I aquests treballs de manteniment s’haurien d’ampliar fins a permetre lligar església/molí/ recs i fer entenedor tot el conjunt.