martes, 10 de septiembre de 2019

PAISATGES D'ANTANY

UN PAISATGE PEL MUSEU

LA CASA DEL PASSEIG LLUIS ALBERT

ESCRIT PUBLICAT EN EL BLOG Estimem l'Escala
https://estimemlescala.home.blog/2019/08/26/apuntem-nomes-idees/

Fa un parell de dies que llegeixo al diari articles sobre Patrimoni, tema aquest que s’hauria de discutir públicament i àmpliament aquí, a l’Escala. Abans de fer qualsevol catàleg. PERÒ RÁPID, doncs hem esperat massa el que havia de protegir els edificis i els nostres paisatges!
En un escrit del diari Ara d’aquest dissabte 24 diu el geògraf Joan Nogué “……(tenim) una concepció hegemònica i oficial del patrimoni cultural que només posa el focus en si tal o tal estructura o element està catalogat o no”.
Parla de paisatges, per això diu: “El valor patrimonial d’aquests paisatges es excepcional i cal tenir-lo sempre present en l’àmbit de les polítiques públiques …..independentment de si l’administració ha reconegut oficialment el seu interès”.
Parla de la pèrdua traumàtica del sentit del lloc quan perdem aquests paisatges que formen part de la memòria col·lectiva.
Els paisatges culturals o històrics inclouen cases, boscos, roques, fonts, parets, pous…noms. És la història de cada lloc la que ens diu què és patrimoni a no perdre.
No podem provocar nosaltres mateixos la destrucció del nostre paisatge històric, per molt poc monumental que sigui. L’Escala NO te poc patrimoni! Hem de ser conscients de la nostra història, que no és la mateixa que la de Torroella, Pals o Peratallada, p.e. Ara penso en el nucli de Cadaqués… Te grans edificis de gran calat arquitectònic? Penso que no. Són cases de pescadors conservades/arreglades el que li dóna el caràcter, no?
Els edificis que tenim aquí, aquells que tothom “entén” que s’han de conservar, haurien de tenir actualment un ús lligat o almenys compatible o inspirat en aquell inicial que varen tenir (i que per això volem conservar-los). La història identifica aquest ús original.
Tornem als diaris, ara el de diumenge 25, on diu l’arquitecte i teòric de la restauració Giovanni Carbonara: “No tenen gaire sentit les funcions genèriques, sense fonament i sovint massa recurrents, com els anomenats centres polivalents que amaguen només un buit d’idees… i que a la fi es demostraran inútils”
La cita em sembla d’allò més pertinent per referir-me a l’Alfolí de la Sal. Fou un centre duaner, magatzem….en tenim tota la història. L’ús actual és pertinent? Com que ja tenim un Museu de l’Anxova i de la Sal (en un emplaçament que havia de ser provisional i que potser no és el millor lloc), perquè a l’Alfolí no podem posar-hi una escola d’oficis relacionats amb el seu origen, o… escola d’economia? O canviem de lloc el Museu de la Sal/anxova, reconvertim tot l’Alfolí en centre cultural sobre la Història del poble de l’Escala (no d’ objectes d’Empúries, ni només de la pesca). Un lloc viu que expliqui la història viva dels canvis recents -de poble pescador, agrícola i ramader a vila turística-? )
Segur que allà (on era l’escorxador) es pot fer un altre centre, p.e. sobre ramaderia, els camins ramaders -el que començava a l’Escala-… lligat amb les possibilitats de transitar-los avui dia–tranquil.lament, a peu o en bici.
Edificis i usos específics ens en manquen: on tenim a l’Escala una exhibició sobre la importància de la música en el nostre poble? Hem tingut compositors, havaneres, sardanes, cors…. Hi ha molta memòria material per exposar, explicar i veure. A més de l’escola de música. La música i els seus intèrprets no són immaterials i son ben vius.
I on tenim a l’Escala una exposició permanent de les magnífiques obres dels més de tres grans fotògrafs passats i dels actuals, que a més de la tècnica ens podrien explicar gràficament tota la història (curta per cert) de l’Escala. Allà mateix es podria aprendre fotografia també. El món de la fotografia és ampli.
Mentrestant la casa del passeig Lluis Albert 4, -tan fotografiada per l’Esquirol i d’altres, tant significativa del paisatge del primeríssim començament del turisme- espera la seva destrucció definitiva.
NO repetim usos “polivalents” a tot arreu, sisplau, ni sempre sales de concerts o d’exposicions. No dediquem espais a temes que ja tenen el seu ben definit (Empúries p.e.). Els museus avui ja no son només vitrines mortes i pantalles de plasma. Avui conecten passat i present.
Ah! I m’agradaria veure la parella de gegants a l’entrada de l’Alfolí (prop de l’escala i l’ascensor?) donant la benvinguda a tothom.
Assumpció Vila
Finals d'Agost 2019