lunes, 27 de julio de 2020

BOIES BLAUES DINS LA MAR

Ens satisfà que l'ajuntament de l'Escala hagi decidit protegir el prat de posidònies a ponent del Cargol. Tot i que amb anys de retard, donat que ja fa 11 anys que hi havia una proposta feta i reclamacions posteriors per part d'algun grup polític.
En efecte, aquell primer “Projecte d'instal·lació de boies a la banda sud de la roca del Cargol per tal de protegir el fons marí de l’ancoratge agressiu de les embarcacions recreatives”, que ens ha fet arribar Sergi Corral, remarcava la importància d'aquesta praderia de posidònia (Posidonia oceanica) perquè “és el que acull una diversitat d’espècies més elevada”. Però encara més perquè NO és per un simple interès turístic o biològic sinó que el projecte es justificava
perquè “cal destacar que moltes cries de peixos amb alt interès comercial viuen protegides dins aquesta xarxa verda."
També remarcava que aquest biòtop és “el més delicat vers les agressions externes per part de l'home (ancoratge o xarxes d’arrossegament).”
Assenyalava que “les millors poblacions es situen entorn del Cargol i de La Creu, entre el Cargol i La Punta, des de Voramar fins el Riells tot seguint el Passeig de Mar i per últim i les més extenses, entre les Planasses i Punta
Montgó”.
Tot veient els veritables ramats d'embarcacions de lleure, motos d'aigua i altres, que circulen i “acampen” a l'estiu, ancorant al voltant del Cargol, no hi ha cap dubte (com deia ja la proposta) “que la zona més castigada i alhora més vulnerable, és la situada entre La Creu, El Cargol i La Punta”.


Superfície de posidònia a l’entorn Punta –Cargol – La Creu (de l'informe de 2009).


L’autor suggeria “instal·lar una desena de boies fixes per tal de que les embarcacions hi puguin amarrar sempre que vulguin sense necessitat de tirar l’àncora”.


Situació proposada per a les boies dins el triangle acotat (de l'informe de 2009)



Ara, l'ajuntament ha manifestat la seva intenció de seguir la proposta, tot i que amb 17 boies en comptes de les 10 que proposava el projecte.
Nosaltres haguéssim preferit que s’acotés aquesta zona des de la Punta fins al Cargol i d'aquí fins a la Creu (o, si més no, fins a la Mar d'en Manassa) reservant-la pel bany i la natació. Així ens estalviaríem la desgràcia que, un dia malaurat, una embarcació ràpida passi per sobre d'alguna persona de les que neden de la Platja fins al Cargol.

Esperem que aquesta intenció es torni realitat abans de l'agost i no passi com amb el projecte de preservació del Patrimoni arqueològic i arquitectònic, que estem esperant des de 2002 i que potser quan es materialitzi ja no caldrà.
Tal com acabava el projecte: “L’Escala té uns ecosistemes naturals” (i nosaltres afegim “patrimonials”) “molt i molt valuosos que cal protegir... en vistes a un futur pròxim... de la nostra vila”.
26 de jul. de 2020
Fòrum l'Escala-Empúries

miércoles, 17 de junio de 2020


“L’Escala, la teva botiga arran de mar”


Mai un eslògan m’havia fet tant de mal. Fa temps que vaig comentant en aquestes pàgines que l’Escala tirant per terra el seu patrimoni històric estava convertint el poble en una urbanització estandart sense personalitat ni tret característic, per més que ens agradin els rètols amb fotografies de com era abans posats en algunes parts del poble  (en realitat encara ens ajuden a plorar més).
També havíem escrit que no volíem tornar a viure ni a estar com als anys 60, només que s’havien de fer les coses d’una altra manera, assumint que l’Escala no és un poble gaire antic i per tant rehabilitant, valorant i conservant allò que ens donava caràcter precisament per aquesta característica especial al mig de tants pobles medievals.
No podem provocar nosaltres la destrucció del nostre paisatge històric, per molt poc monumental que sigui o que ens sembli.  És la història de cada lloc la que ens diu què és patrimoni a conservar. L’Escala NO té poc patrimoni! Hem de ser conscients de la nostra història, que no és la mateixa que la de Torroella, Pals o Peratallada, p.e.  Ara penso en el nucli de Cadaqués... Té grans edificis de gran calat arquitectònic? Penso que no. Estarem d’acord en que són les cases de pescadors conservades/arreglades el que li dóna el caràcter propi i inconfusible.

Però no, ara conservarem aquí quatre coses que, sense dir el perquè, algú ha decidit que són EL patrimoni escalenc. I punt. Aquestes “coses” són edificis que diuen tenen valor arquitectònic, els altres edificis o elements que NOMÉS tenen valor històric per explicar-nos el poble i la seva gent no importen. Doncs...havien d’haver explicat a les famílies pescadores dels anys 50 o 40 que per no desaparèixer de la història s’havien d’haver fet cases arquitectònicament belles!!
 Ara ens conservaran una part de la història del poble que algú deu considerar representativa. Però no és la història del poble.

Doncs bé, a més a més ara me n’assabento que ens ho venem tot. Perquè això és el que fa una botiga, o no??  I aviat ens diran que estem de rebaixes !  Podrem comprar a l’hivern tot el que no es ven a l’estiu, això si és que hi podem viure a l’hivern doncs els lloguers de pisos per tot l’any no és precisament el negoci que la gent que s’estima l’Escala més practica.

Assumpció Vila Mitjà


ARTICLE ESCRIT EL MES DE FEBRER DE 2020 I ENVIAT A LA REVISTA L'ESCALENC QUE NO HA SORTIT ENCARA NI SE SAP SI TORNARÀ A SORTIR. 

miércoles, 10 de junio de 2020

Aquí teniu el mapa on comparem les tres propostes de protecció del patrimoni arquitectònic del nucli antic, que han fet -el 2002, 2008 i 2020-  des de l'ajuntament.
Hem pres com a base el mapa de la proposta de 2020, que em superposat i verificat amb els planols dels anys anteriors i amb la numeració de les cases de l'any 2002 i de Google maps.
Òbviament nosaltres inclouríem algunes més de les que tenim fotografiades. situades i marcades en vermell en el mapa interactiu.
Segurament hi ha cases que s'han afanyat a enderrocar darrerament. Si en coneixeu alguna més ens ho podeu comunicar per poder actualitzar el mapa.

miércoles, 3 de junio de 2020

El patrimoni Arquitectònic del Nucli Antic

CONTINUA EL LIFTING DEL NUCLI ANTIC. 

CADA COP MES DESPERSONALITZAT

L'Escala és un poble relativament modern i tot i així té un interessant patrimoni arquitectònic testimoni d'una activitat pescadora, agrícola i d'una petita burgesia.
En el pla urbanístic de 1992 es definia molt pel cim aquest patrimoni. L'any 2002 es va fer un catàleg de façanes a protegir amb dues categories, A i B. Al 2008 es va refer aquest catàleg  amb una nova proposta que anava adjunta al pla de millora del Nucli Antic.
Cap d'aquestes dues propostes va ser aprovada ni implementada amb el resultat que l'especulació ha pogut actuar impunement, enderrocant edificis emblemàtic com "can Cuero" o recentment la casa del Passeig Lluís Albert 4, que han sigut substituïdes per edificis sense caràcter i adotzenats.

L'any passat l'Ajuntament va encarregar a una empresa la redacció d'un inventari patrimonial de l'Escala per completar l' absolutament insuficient estudi previ del nou pla urbanístic del 2019.
Malauradament només ens ha arribat un mapa del nucli antic remarcant les cases que segons l'empresa tenen alguna mena de valor patrimonial. No hi ha criteris especificats ni una llista amb la numeració del carrer. El mapa base que han fet servir no està actualitzat (p.e. encara es dibuixa l'edifici inexistent de ca les monges on ara hi ha un aparcament, o considera patrimoni l'antic bar La Cavorca enderrocat fa temps).

Ens hem pres la feina de cercar a través de google la correspondència amb la numeració actual dels carrers i refer així el mapa sobre el google maps.

Aquest mapa del qual teniu l'enllaç aquí sota  mostra les cases que tenen algun element que l'empresa ha lliurat a l'ajuntament de l'Escala i ha proposat protegir (almenys en part) en el nou pla.

Nosaltres, vàrem fer durant el  2001un recull fotogràfic d'algunes cases que segons el nostre criteri podien ser objecte de protecció. Algunes molt significatives han estat enderrocades des d'aleshores.
Hem verificat amb google i en directe si les altres encara hi son. Malauradament les excavadores van mes ràpides que nosaltres i és molt possible que algunes hagin desaparegut ja.
Hem inclòs aquestes fotografies (que es poden visualitzar fent un clic a sobre) com a document històric i hem afegit alguna fotografia més feta el 2018.
Les que tenim fotografiades des de 2001estan marcades en verd. -Les que no tenim però s'han inclòs en la nova proposta estan en groc. Les que tenim  fotografiades però no s'han inclòs estan en vermell i les que han desaparegut en negre.
N'hi ha algunes que estan incloses en la proposta com "a protegir" però que darrerament s'han afanyat a enderrocar (vegeu C/Sant Pere 15, o pintor Massanet 66, p.e.).

 Aquí teniu l'enllaç del mapa interactiu amb les fotografies de les cases del nucli antic:

https://www.google.com/maps/d/drive?state=%7B%22ids%22%3A%5B%2211Sj21G2CvswgqJaq-kehimuU2mXa8pNf%22%5D%2C%22action%22%3A%22open%22%2C%22userId%22%3A%22117318109459033649568%22%7D&usp=sharing

També hem penjat un mapa, amb les successives propostes per tal que pogueu comparar.

martes, 10 de septiembre de 2019

PAISATGES D'ANTANY

UN PAISATGE PEL MUSEU

LA CASA DEL PASSEIG LLUIS ALBERT

ESCRIT PUBLICAT EN EL BLOG Estimem l'Escala
https://estimemlescala.home.blog/2019/08/26/apuntem-nomes-idees/

Fa un parell de dies que llegeixo al diari articles sobre Patrimoni, tema aquest que s’hauria de discutir públicament i àmpliament aquí, a l’Escala. Abans de fer qualsevol catàleg. PERÒ RÁPID, doncs hem esperat massa el que havia de protegir els edificis i els nostres paisatges!
En un escrit del diari Ara d’aquest dissabte 24 diu el geògraf Joan Nogué “……(tenim) una concepció hegemònica i oficial del patrimoni cultural que només posa el focus en si tal o tal estructura o element està catalogat o no”.
Parla de paisatges, per això diu: “El valor patrimonial d’aquests paisatges es excepcional i cal tenir-lo sempre present en l’àmbit de les polítiques públiques …..independentment de si l’administració ha reconegut oficialment el seu interès”.
Parla de la pèrdua traumàtica del sentit del lloc quan perdem aquests paisatges que formen part de la memòria col·lectiva.
Els paisatges culturals o històrics inclouen cases, boscos, roques, fonts, parets, pous…noms. És la història de cada lloc la que ens diu què és patrimoni a no perdre.
No podem provocar nosaltres mateixos la destrucció del nostre paisatge històric, per molt poc monumental que sigui. L’Escala NO te poc patrimoni! Hem de ser conscients de la nostra història, que no és la mateixa que la de Torroella, Pals o Peratallada, p.e. Ara penso en el nucli de Cadaqués… Te grans edificis de gran calat arquitectònic? Penso que no. Són cases de pescadors conservades/arreglades el que li dóna el caràcter, no?
Els edificis que tenim aquí, aquells que tothom “entén” que s’han de conservar, haurien de tenir actualment un ús lligat o almenys compatible o inspirat en aquell inicial que varen tenir (i que per això volem conservar-los). La història identifica aquest ús original.
Tornem als diaris, ara el de diumenge 25, on diu l’arquitecte i teòric de la restauració Giovanni Carbonara: “No tenen gaire sentit les funcions genèriques, sense fonament i sovint massa recurrents, com els anomenats centres polivalents que amaguen només un buit d’idees… i que a la fi es demostraran inútils”
La cita em sembla d’allò més pertinent per referir-me a l’Alfolí de la Sal. Fou un centre duaner, magatzem….en tenim tota la història. L’ús actual és pertinent? Com que ja tenim un Museu de l’Anxova i de la Sal (en un emplaçament que havia de ser provisional i que potser no és el millor lloc), perquè a l’Alfolí no podem posar-hi una escola d’oficis relacionats amb el seu origen, o… escola d’economia? O canviem de lloc el Museu de la Sal/anxova, reconvertim tot l’Alfolí en centre cultural sobre la Història del poble de l’Escala (no d’ objectes d’Empúries, ni només de la pesca). Un lloc viu que expliqui la història viva dels canvis recents -de poble pescador, agrícola i ramader a vila turística-? )
Segur que allà (on era l’escorxador) es pot fer un altre centre, p.e. sobre ramaderia, els camins ramaders -el que començava a l’Escala-… lligat amb les possibilitats de transitar-los avui dia–tranquil.lament, a peu o en bici.
Edificis i usos específics ens en manquen: on tenim a l’Escala una exhibició sobre la importància de la música en el nostre poble? Hem tingut compositors, havaneres, sardanes, cors…. Hi ha molta memòria material per exposar, explicar i veure. A més de l’escola de música. La música i els seus intèrprets no són immaterials i son ben vius.
I on tenim a l’Escala una exposició permanent de les magnífiques obres dels més de tres grans fotògrafs passats i dels actuals, que a més de la tècnica ens podrien explicar gràficament tota la història (curta per cert) de l’Escala. Allà mateix es podria aprendre fotografia també. El món de la fotografia és ampli.
Mentrestant la casa del passeig Lluis Albert 4, -tan fotografiada per l’Esquirol i d’altres, tant significativa del paisatge del primeríssim començament del turisme- espera la seva destrucció definitiva.
NO repetim usos “polivalents” a tot arreu, sisplau, ni sempre sales de concerts o d’exposicions. No dediquem espais a temes que ja tenen el seu ben definit (Empúries p.e.). Els museus avui ja no son només vitrines mortes i pantalles de plasma. Avui conecten passat i present.
Ah! I m’agradaria veure la parella de gegants a l’entrada de l’Alfolí (prop de l’escala i l’ascensor?) donant la benvinguda a tothom.
Assumpció Vila
Finals d'Agost 2019