[Article El PUNT AVUI. 21 maig de 2018]
Aquest 2018 es compleixen quinze anys de l’aturada i extinció d’un projecte de camp de golf i una urbanització en uns terrenys majoritàriament d’ús agrícola al paratge de Vilanera, a l’Escala, un sector que comprenia la muntanya i la pineda de Vilanera i la zona de la Colomina, espais situats al nord-oest del terme municipal. Aquella reivindicació ecologista va triomfar gràcies a la pressió del Fòrum de l’Escala, un moviment transversal que va agrupar contraris al projecte, com ara Salvem Vilanera, la Iaeden i diversos moviments veïnals.
El maig del 2003 es va produir el fet clau en la lluita entre partidaris i detractors. Ara, doncs, fa quinze anys d’aquest tomb determinant en el conflicte que va desembocar posteriorment en el desistiment del projecte. Al llarg d’aquests anys, els fets han refermat els arguments dels opositors, si més no les troballes arqueològiques més recents.
La protecció de l’espai s’ha reforçat amb els anys. En aquest sentit, s’ha produït la inclusió d’aquesta àrea en l’àmbit d’afectació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i, més recentment (any 2016), la declaració del paratge com a espai de protecció arqueològica (EPA).
L’element que va decantar la balança a favor dels detractors del projecte que volia transformar les 109 hectàrees d’aquest espai en un complex amb camp de golf de 18 forats, una urbanització de 327 habitatges, un hotel i un edifici de serveis, va ser el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora (CJA), emès el 8 de maig del 2003 i que es va conèixer unes setmanes després, pel qual els terrenys tornaven a ser sòl no urbanitzable un cop transcorreguts els quatre anys de termini per iniciar la urbanització, temps que havia començat a comptar el 1993. Aquella decisió va fer reconsiderar plantejaments i va abocar el projecte al fracàs. Va ser un triomf ecologista que els anys han donat per encertat: les darreres troballes arqueològiques així ho han ratificat.
L’ambientòloga Marta Ball-llosera, de la Iaeden-Salvem l’Empordà, va participar molt activament en el moviment opositor a la construcció del camp de golf i tot el que portava al darrere. Ara, quinze anys després, està més convençuda d’haver-ho fet adequadament: “Els nostres arguments eren paisatge, interès agrícola i patrimoni natural i cultural, i el temps ens ha anat donant la raó.”
Recorda aquella batalla judicial com un “procés molt complicat” que va tenir un moment clau, el de la decisió de la Comissió Jurídica Assessora. “Jurídicament era un tema molt complex. Qui acaba decidint i interpretant el planejament és la Comissió d’Urbanisme. Però la Comissió d’Urbanisme aquest cop no es va voler mullar i ho va deixar tot en mans d’aquesta Comissió Jurídica Assessora, que –admet– nosaltres en aquell moment no sabíem ni que existia.” El fet va ser que, “contra pronòstic”, aquell òrgan independent va donar per exhaurit el període de quatre anys. Posteriorment la Comissió Territorial d’Urbanisme va denegar als promotors el projecte. Ni recursos d’alçada ni peticions d’indemnitzacions van servir per desencallar el golf i ara Vilanera continua sent, junt amb l’antiga zona militar de la Clota, les Planasses i la punta de Montgó, un dels pocs sectors del municipi no urbanitzats.
